Bruno Oro & Vicens Martín Dream Big Band, a la Festa Major d'Estiu de SVdH, 23 de juliol de 2017

Doncs teníem moltes ganes de gaudir amb aquesta magnífica proposta de Bruno Oro & Vicens Martín Dream Big Band, per acabar el diumenge 23 de juliol la Festa Major d'Estiu de SVdH amb la "cirereta" del pastís. Un concert que havíem programat inicialment per fer-lo a la Festa Major d'Hivern i que per motius relacionats amb els espais físics on fer-ho, el Teatre de La Vicentina, es va haver de posposar per fer-la l'estiu. Crec que hi vam sortir guanyant, pels pèls, però. Hi vam sortir guanyant per l'espai obert i el magnífic escenari permanent que tenim actualment a la Plaça de La Vila, però per poc se'n va tot a norris pel xàfec que va caure just quan s'havien fet les proves de so i els Carallots havien de fer uns castells que sembla no van poder fer. No oblidem que aquest és un projecte de Contrabaix i que les gestions primeres amb el Christian Bogulawsky varen ser claus per a la realització final d'aquest concert. 

El mateix Vicens Martín deia això el matí del mateix dia, al Facebook:
Gener 2013: un dels primers concerts de la Dream Big Band amb la Gemma Abrié i Els Fruits Saborosos va ser a Sant Vicenç dels Horts, gràcies a l'esforç de l'amic Miquel Tuset, el gran provocador del jazz a aquella ciutat. 4 anys i mig més tard, tornarem a Sant Vicenç dels Horts, aquest cop acompanyant al Bruno Oro i el nostre espectacle Sinatra 100 Anys. Serà a les 22.00h dins la Festa Major organitzada per l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, i en transport públic s'arriba molt bé des de Barcelona. Ah, i és gratuït. Espero no haver d'esperar 4 anys més per tornar-hi amb algun altre espectacle de la Dream BB!

Doncs amic Vicens, gràcies per les teves paraules i ja vas veure que la resposta del públic va ser excel·lent, omplint totalment la Plaça de la Vila. El futur però, és sempre incert.

El concert se'ns va fer curt, tot i la durada de una hora i mitja. El projecte de Sinatra 100 anys ha vista ja la llum en format CD, disc editat per Temps Record i que ja vam posar en un programa de la temporada passada de Jazz Club de Nit. La idea inicial, "em ronda" que va sortir de l'Albert Carrique el qual li devia proposar al Vicens Martín i si m'equivoco que algú m'ho digui. L'amistat de Marcel·lí Bayer amb Bruno Oro i d'altres motius varen fer que li oferissin participar en aquest projecte, organitzant-se la primera trobada Martín-Oro en la qual el director, compositor i guitarrista li va explicar tots els "ets i uts", cosa que el mateix té explicat en algun lloc d'aquest espai infinit.

A tall d'exemple dels molts comentaris d'aquest concert el que van fer els de la sala Barts i que diu així:

Bruno Oro fa un homenatge a Sinatra rememorant l'inoblidable concert de l'artista a Las Vegas el 1966. El popular actor i cantant Bruno Oro homenatja la figura del llegendari Frank Sinatra, del qual s'ha complert el centenari del seu naixement (2015). Recorda “La Veu” de Frank Sinatra, brillant actor i cantant, icona mediàtica del segle XX, recuperant la música que feien amb la Count Basie Orchestra sota la direcció de Quincy Jones. Bruno Oro posa veu a uns estàndards de sempre i els reinventa sota el seu estil personal, acompanyat del talent dels músics de la Dream Big Band sota la direcció i arranjaments nous de Vicens Martín. Bruno Oro va debutar com a cantant i compositor el 2008 amb Napoli, un disc en italià, la seva llengua paterna. 
“Oro no només posa la veu a les cançons del mite nord-americà sinó que també reinventa amb el seu estil personal els seus grans èxits. No és fàcil.” Catzona. 
“Un concert amb molts dels temes que va popularitzar el més famós dels 'crooners"', Frank Sinatra.” BTV

Doncs aquest és el projecte, rememorar la música de Sinatra amb la Count Basie Big Band, i fer-ho, quan ho van començar, l'any en què en feia 100 del naixement de "La Veu". 

El directe que ens van oferir en aquest concert va tenir diversos moments diferenciats. De fet, primer va començar la Vicens Martín Dream Big Band i després del primer tema, o entremig d'aquest primer, ara no ho recordo, va aparèixer Bruno Oro amb tot el públic aplaudint-lo. No oblidem la figura mediàtica que ell és, el gran actor que és, havent-lo vist tantes vegades al magnífic Polònia. El que la "gent" no sap, crec, és que té una molt bona formació musical havent fet la carrera de  piano clàssic, tota o quasi tota. La seva habilitat lingüística, oïda musical i bona veu varen fer la resta, i així doncs el tenim liderant aquest magnífic projecte del Vicens. Una Vicens Martín Dream Big Band que com deia el Vicens vam poder portar el 2013 en una de les primeres actuacions d'aquesta orquestra amb la Gemma Abrié, música original del Vincens sobre els textos de Josep Carner i els seus "Fruits Saborosos", també editat en disc en un format intern de DVD amb un llibret exquisit on hi ha totes les poesies cantades i fotos dels músics i cantant. 

Si la música va sonar acompanyada de la veu, hi va haver altres moments en què la Big Band va sonar sola, com els temes protagonitzats pels trombons, saxos i trompetes. Temes en els quals vam poder gaudir de les magnífiques improvisacions, quasi inexistents en el projecte de Basie i Sinatra, i que sense la veu de Bruno, la Dream Big Band va desenvolupar en tota la seva extensió. El mateix director va agafar la guitarra en un d'aquests temes fent-nos una magnífica i delicada improvisació. Un altre dels moments diferenciats va ser quan l'escenari es va buidar exceptuant-ne Bruno Oro i Guim García Balash. Ells dos, Bruno al piano i veu i Guim al saxo alto, ens van oferir una magnífica balada que va fer-nos aixecar de les cadires. Els temes coneguts de Sinatra anaven sorgint de l'escenari i les "bromes", no masses, de l'actor, ens feien riure fent que tot plegat fos un espectacle complet. Humor, música, veu, Jazz, Sinatra, Basie, en definitiva Bruno Oro, Sinatra 100 anys, amb una magnífica formació, tot i haver-hi algunes substitucions de la formació original, que és:

Vicens Martín: direcció, composició, arranjaments i guitarres
Saxos: Gabriel Amargant, Guim García-Balasch, Albert Carrique, Santi de la Rubia, Vicent Macián, Marcel·lí Bayer, Marc Sort.
Trompetes: David Pastor, Matthew Simon, Jaume Peña, Ivó Oller, Leo Torres.
Trombons: Josep Tutusaus, Vicent Pérez, Tom Johnson, Albert Costa, David Parras.
Alejandro Di Costanzo: piano
Miquel Àngel Cordero i Paco Weht: contrabaix
Ramón Ángel Rey: bateria i percussions.

En Gabriel, Marcel·lí, Pastor, Simon, Oller, Tutusaus, Costa, Di Costanzo i Cordero no hi varen ser i hi vam tenir a Guillermo Calliero, Òscar Latorre, Gregori Hollis, Paul Evans, Joan Codina, Gerard Nieto i algun més que ara no recordo. Tot i això, la qualitat dels "suplents" va fer que tot sonés de la millor manera possible. 

Com podeu veure a la darrera foto, tots ens vam posar d'empeus en el darrer, "New York, New York", aplaudint d'allò més un magnífic concert que se'ns va fer curt. Potser és per la curta durada dels temes?
Miquel Tuset i Mallol.

3r dia 8è Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts, 22 de juliol de 2017

Doncs aquest dissabte de Festa Major vàrem fer el darrer dia del 8è Festival de Jam Sessions al pati de "Can Comamala". 8 anys organitzant aquest esdeveniment i sempre amb les millors escoles de música de casa nostra, i sempre comptant amb el patrocini total de l'ajuntament del nostre poble, i de manera particular des de la Regidoria de Cultura i el seu regidor Miquel Àngel Camacho. Des d'aquí, agrair-li totes les facilitats que ens ha donat per poder-lo realitzar inclosa la gestió personal per poder-ho fer en aquest magnífic entorn, el pati-jardí de Can ComamalaPer aquest darrer dia comptàvem, com fem cada any, amb un combo de l'Escola Superior Jam Session i el combo Geni Barry Sextet, JCLV. Sempre hi ha una raó per a tot i la raó per què el combo d'aquesta escola toqui el mateix dia del combo de Geni Barry és perquè el nostre vibrafonista és professor i col·laborador en aquesta escola, vivint ben a prop l'un de l'altre. El "bon rollo" sempre hi ha de ser, si és possible, així és doncs que sempre el mirem d'aconseguir. Aquesta escola ja fa temps que treballa per fer dels joves, músics de Rock, de Música Moderna de Noves Tecnologies donant-los un Grau Professional força ben reconegut. Ara però, i ja anem amb la tercera promoció, estan oferint un Grau Superior en Performance, Noves Tendències i demés atributs de la modernitat, força ben considerat per l'administració després d'haver hagut de "lluitar", els seus responsables Elisabet i Luís Blanco, contra "vent i marea" en tots els àmbits, públics i privats. Després de tres anys, sembla que podem dir que la situació està ben consolidada i el Grau Superior tirarà endavant esperem que molts anys. Els esforços econòmics d'ells dos, alhora que esforços mentals ben bé s'ho mereixen. Així doncs que aquest any era el primer que l'escola ens va oferir la participació d'un combo de G.S. dirigit pel gran pianista Gilles Stoppey i dedicat a la figura de Steve Wonder. Un combo amb: Arnau Alonso Montané, percussió; Pol Barberán Arroyo, veu; Pablo López Iraburu, bateria; Massimiliano Gentilini, baix elèctric i Rafael Rodriguez Manzano, teclats. Un combo molt ben compactat i amb un magnífic treball realitzat durant el curs, la prova varen ser els llargs aplaudiments després de cada tema que van tocar i sobretot els molts comentaris del mateix públic tot i comentant el seu projecte i de la manera com el van realitzar. Així és com temes com "You Are The Sunshine of My Live" varen omplir de delicadesa l'espai alhora que de bons ritmes i percussions amb l'Arnau, ell un molt bon bateria amb classes de vibràfon a càrrec del mateix Geni. Pol Barberán, m'explicaren, és un bon guitarrista esdevingut molt bon cantant després però de grans esforços per les dues bandes, alumne i professors. Tot el combo va anar mil·limètric pel que fa a compenetració i conjunció de músiques i ritmes. En Rafa va resultar ser un molt bon teclista, ell, estudiant com els altres del segon curs de G.S. però aquest és ja un qualificat músic professional i així ens ho va demostrar. Els àudios que podreu descarregar i escoltar així us ho mostraran, d'igual manera que amb la resta de companys. L'Arnau és per a nosaltres un molt jove i vell conegut, car, des de les primeres Jams a la Sala Xica amb el Geni Barry Sextet que venia a tocar la bateria i vibràfon, acompanyat dels seus pares. Un combo que va tocar prop de 45 minuts interpretant-nos deu magnífics temes de Steve Wonder tots ells amb el magnífic esperit rítmic i melodies càlides, i qui més qui menys s'hauria vist ballant en alguna disco dels anys 80s. I aquí en teniu una mostra:

https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10208155282394456/

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Després del magnífic combo de l'Escola Superior Jam Session, vaig presentar el combo de Geni Barry, aquell que es va anar fent en les primeres Jam Sessions a la Sala Xica, amb el referent únic en això de tocar el vibràfon i amic, el mestre Barry. Un combo que ha anat canviant durant els anys per motius diversos i i que ha mantingut al gran Carles Pineda com a permanent vent sempre que ha pogut venir. Per aquesta ocasió vam comptar amb l'amic i gran guitarrista Tony González, en Xavi Castillo al contrabaix, Gilles Stoppey al teclat i a una de les ànimes del Jazz a Rubí, l'entranyable Enrique Heredia. Un sextet de magnífics professionals comptant però amb un membre més, en Quim Isern, de la mateixa manera que ho va fer amb el primer combo i en els dos dies anteriors de Festival. Gran tasca en els sons i llums la d'aquest mestre, ell tècnic oficial de La Locomotora Negra. En fi, que entre els presents d'entre el públic, hi va ser com cada dia excepte el primer que tocava ViJazz l'amic i un dels més potents aficionats al Jazz en Joan Recolons. I ves per on que també va venir la Victòria i em sembla que la Joana  ens va fer la foto, que alguns no sortim mai.


El sextet del Geni va començar amb el preciós "Have You Met Miss Jones", amb una magnífica interpretació del solista Pineda al saxo alto, amb el seu magnífic instrument i so obtingut. Els acords brillants i sempre sorprenents del vibràfon del mestre l'acompanyaren des dels inicis i també en la improvisació del Carles, així és com li agrada a Geni "omplir" els espais. El teclat, un magnífic Prívia que ens havia deixat l'Escola de Música Sant Vicenç així com també els dos amplificadors, va sonar a la perfecció gràcies a les destres mans de Gilles Stoppey, ara intèrpret i abans director del combo de Grau Superior de la Jam Session. Magnífic músic el Gilles al qual coneixem des de les WTF del Jamboree organitzades per l'Aurelio i on el vam poder veure i escoltar moltes vegades. Toni González va fer també un magnífic solo farcit de bon gust i detalls tècnics de qualitat. Magnífic Tony, tu sí que ets Gran. El líder va ser el darrer dels solistes més aguts, fent una demostració de perfecció i modernitat alhora que control tècnic de l'instrument i acords inversemblants. La seva velocitat d'execució ens la mostra a cada concert que el podem veure. Xavi Castillo va fer un magnífic solo al contrabaix, aplaudit per tothom i el mateix Geni i llavors varen ser els "quarts" que va fer el nostre magnífic baterista Enrique Heredia que els va fer amb tots els solistes passejant-se per tot el tema fins que el va començar de nou el gran Carles Pineda

Geni va dir-nos el què havia passat i el que havia de passar, o sigui, el següent tema de Coltrane dedicat a Sonny Rollins anomenat "Like Sonny", tema interpretat pel saxo alto i vibrafonista alhora, per després encetar el solo el gran Pineda. El solo de Gilles  va ser magnífic d'igual manera que el del nostre guitarrista Tony González, força reeixit amb un magnífic so, el de la seva magnífica Gibson de caixa ampla. El líder va seguir en una altra manifestació de tècnica i sempre el Hard Bop present, com "la manera" de tocar el vibràfon que li va ensenyar el gran i ja desaparegut mestre d'aquest instrument, en Bobby Hutcherson. El solo darrer de Castillo al contrabaix va fer-nos fruir a tots plegats, aconseguint també uns grans aplaudiments, com la resta de companys. El tema "Like Sonny" va tornar a sorgir de nou interpretat pel Carles i Geni acabant-lo amb un "Turn Around" delicadament. 

Aquí el podeu veure: https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10208155621482933/

El següent tema havia de ser de Monk i així és que va sonar el magnífic "Well You Needn't", tema típic de l'univers d'aquest grand màster del jazz de tots els temps. Geni va encetar els solos, com sempre magnífic amb un solo llarg i ben trenat. La resta de companys varen fer les seves aportacions en un tema, concert i 3er dia del Festival que resultava d'allò més impressionant. Carles Pineda a la flauta va ser la veu líder del magnífic tema de Jobim el conegut i gens fàcil "Wave", pels canvis harmònics que inclou alhora amb una preciosa melodia. I un es pregunta sempre com és que aquest geni va tenir aquesta gran capacitat de composar uns magnífics temes i a més a més, una gran quantitat i tots preciosos.
La flauta del Carles va ser la primera sonoritat solista d'aquest tema, seguint-lo el Tony a la guitarra, també molt delicat. Gilles al teclat, brillant també, i la resta amb Geni inclòs varen estar magnífics en les seves interpretacions i s'ha de felicitar al líder i gran vibrafonista per la magnífica selecció de temes que va proposar als companys. Gran solo de Geni considerant el pont, "mal parit" amb canvi de tonalitat inclosa per després tornar a la A, sempre amb la base rítmica donant suport als solistes, magnífic el Tony, Gilles, Xavi i Enrique


Després d'aquest tema vam començar la Jam Session i ho vam fer amb el preciós "Stella by Starlight", i així és que va ser que jo mateix m'hi vaig ficar amb el meu saxo alto en un dels primers temes del qual vaig aprendre'n la melodia i no a improvisar, la qual cosa més o menys, vaig intentar fer en aquest dia i deu ni do per ser un aficionat. Qui també va venir va ser el Quim Castanyer al fiscorn amb un magnífic solo i sonoritat. Molt bé Quim. La guitarra de Tony ens va seguir amb total pulcritud i elegància en un tema preciós, un altres dels estàndard de Jazz que varen sonar aquesta nit. Geni Barry primer, amb gran mestria i Gilles Stoppey després d'igual manera, van seguir amb els solos tot i continuar amb el seu en Xavi Castillo en una altra demostració de control harmònic, com tots havien fet. Hi vam tornar amb la melodia amb el Quim i així acabar aquesta preciosa balada a mig tempo. Vam seguir dalt l'escenari i ara amb un tema que darrerament m'agradava molt tocar i que era el "All Of You". Carles va iniciar la tanda de solos, d'una manera magnífica com sempre ens té acostumats. Quim primer i jo després vàrem seguir fent la nostra aportació aficionada i voluntariosa en un tema preciós. 


Bé, i encara vam tocar tres o quatre temes més anant-nos intercanviant i també convidant els joves i molt bons músics de la Jam Session com en el "The Chicken" i el "Cantaloupe Island" de Hancock, on hi vam tornar a participar quasi tots. Vam tenir també de convidada a la Isabel la qual ens va cantar una preciosa cançó acompanyada d'alguns de nosaltres, ella que la va cantar magníficament, en un tema que va ser el penúltim i amb un Carles Pineda magnífic també en aquest tema alhora que el líder del combo el gran Geni Barry, i un sempre precís acompanyant a la guitarra, en Tony González. Doncs vàrem acabar el 3er dia del Festival amb un Blues com s'ha de fer, on hi van participar tots i més encara que el "Route 66" el va cantar la magnífica Sabine gran cantant establerta a Centelles o Cardedeu amb una gran habilitat per fer "Scat", la qual ja havia acompanyat el Geni Barry Trio al Campari Milano. Així doncs, d'aquesta magnífica manera vam acabar el 8é Festival de Jam Sessions i s'ha de dir que va tenir una molt bona resposta per part del públic, amics vinguts de molt lluny i de la mateixa gent del poble. Gràcies de nou a l'Ajuntament pel seu suport.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------



I per fer el Fi de Festa perfecte ens calia acabar de la mateixa manera que hem fet en aquesa edició, sopant tots junts, músics, alumnes, professors i acompanyants i en alguns casos els pares i mares dels nois, la qual cosa no va succeir en aquest darrer dia pel fet de ser "granadets" els joves músics i "circular" sols, que ja són prou grans. Els amics que es van quedar a sopar amb nosaltres, alguns vinguts de força lluny com la colla de Mary Gumà d'Igualada i més enllà, jo amb la Joana Muñoz, Joan Recolons, Victòria amb el Geni, Carles Pineda amb la Montse i la resta de músics. Gràcies a l'Escola de Música Sant Vicenç al Quim Isern i al Miquel Àngel Camacho com a representant i regidor de Cultura de l'ajuntament del nostre poble, el qual ens dóna suport des de la primera edició.
Miquel Tuset i Mallol.