Biel Ballester Trio & Ray Colom al Jamboree, el 16 de juliol de 2017

Doncs el diumenge 16 de juliol vam poder anar al Jamboree a veure i escoltar aquesta magnífica proposta amb Biel Ballester guitarra, Leo Hipaucha guitarra rítmica, Oriol González contrabaix + Raynald Colom trompeta. La inclusió d'en Ray en aquest projecte ja de per sí magnífic, només podia fer que incrementar-lo encara més. Escoltar-lo com ho vam fer envoltat del més swing de tots els ritmes amb músiques que ell coneix perfectament i sí, músiques allunyades de la seva trajectòria actual, més moderna, però que ell tan havia escoltat de menut i potser no tan menut. 

En Pere Pons  ja ens ho explicava des del web de masimas:

Com si ens trobéssim a Le QecumBar de Londres, els aficionats podrem gaudir d'una sessió de jazz manouche a càrrec d'un dels millors intèrprets d'aquest estil en l'actualitat, el balear Biel Ballester, que bé podria haver format part de la comunitat gitana de París durant els anys 30, quan Django Reinhardt lliscava els dits de prestidigitador per la guitarra acústica. Ballester, que va néixer unes quantes dècades més tard, va seduir el cineasta Woody Allen, però també va captivar a músics com Biréli Lagrène, Babik Reinhardt i Angelo Debarre, i a la discogràfica Refined Records, amb la qual va gravar un directe a Londres. Un currículum fidel a la tradició però de mentalitat oberta.

Tot i parlar només d'en Biel Ballester i la seva formació, Ray va omplir de sonoritat càlida, com en el tema slow que van fer en el segon set, tema que no era precisament gaire "gipsy", segons en Joan Recolons, no en te res de Gipsy, però què maco, en acabar el tema. També s'hi va afegir amb solidesa en els temes més rítmics i potents encabits en l'entorn més gipsy, executant magistrals solos tot i recolzat per una base rítmica potentíssima amb en Leo i l'Oriol tot i fer de guitarra rítmica també en aquests casos. El tema de Cole Porter "What is this thing called love" va seguir a la balada d'autoria pròpia a tot swing i a tempo fast, primer a trio i ben aviat després del tema, el Biel va desenvolupar un magnífic solo amb la velocitat i precisió a la qual ja ens té acostumats, ben recolzat pels seus dos companys i amics. Aquí sí que Ray es va trobar entremig d'una "salsa" prou coneguda, tot i ser lleugerament diferent el "concept time" però la música és la música i així va aflorar des de l'escenari amb tota la seva potència i creativitat en el seu solo. Els "quarts" els van fer tots dos co-líders, quarts que ben aviat es van convertir en "dos", i després, al final, el tema de nou tots dos a la vegada. Després ens va semblar escoltar quelcom similar al "Take The A Train", però no, no ho era, i sí, potser una variació o arranjament reconvertit l'un en un tema nou, la qual cosa solen fer alguns dels nostres músics. Ray s'hi va posar el primer en el solo d'un tema que anàvem recordant,l amb frases del "Out of Nowhere" entremig del solo, i d'altres frases que segur va utilitzar, sempre amb l'ànim, creiem, per situar-nos i trobar-nos més còmodes escoltant trossos coneguts. Un magistral solo amb arpegis ascendents i descendents així tots seguits a modo de lick. Biel va fer la seva aportació personal en un solo farcit de bon gust i demostració de domini tècnic del "gipsy sound". Tot i això, tot i aquesta sonoritat, Biel també va deixar algunes frases referència on el Blues hi era present. Al final, melodia i anar encarant el final del tema, delicada aproximació, molt poca, a un "Take The A Train" que no ho va ser. Abans però, un llarg "turn around" farcit de bones aportacions de tots dos amics i grans músics. Després d'aquest tema propi, Biel va agrair-nos els aplaudiments i presentà el proper tema, ara de Django Reinhardt anomenat "Swing 48". En Joan, que ja havia escoltat el primer passe, ja se sabia el "programa" tot i informant-me dels temes que anaven fent i que farien. En Ray va iniciar els solos d'aquest tema de Django tan conegut, realitzant ell una magnífica interpretació ara sí i també a tot swing. La velocitat d'execució del trompetista va anar de la mà del trepidant ritme "imposat" a la composició de Reinhardt. En Biel va seguir amb la seva tònica magistral de gran velocitat interpretativa i guitarra "manouche", tot i situant-nos en l'àmbit més parisenc de la música dels anys post segona guerra. El mateix contrabaixista, l'Oriol, va fer un curtet i magnífic solo. El final d'en Ray, agut i amb una frase típica del tema va ser genial. I van seguir amb un parell de temes més, magnífics també, amb un Jamboree amb un magnífic aspecte. El darrer tema però va ser-ne un altre, el típic tema de Django anomenat "Minor Swing". Segons l'entès Joan Recolons, la majoria o quasi tots, o tots els músics de Gipsy, acaben els seus bolos amb aquesta joia del més gran dels guitarristes europeus de totes les èpoques. Que serveixin aquestes "quatre ratlles" per deixar constància de la nostra assistència i gaudi total d'aquesta magnífica proposta.
Miquel Tuset i Mallol.

2n dia 8è Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts, 15 de juliol de 2017

Doncs el dissabte 15 de juliol vàrem fer el segon dia del Festival a Can Comamala, una magnífica tarda-nit amb molt bona assistència de públic, i sobretot de pares i mares dels alumnes que hi van participar, i és que les escoles implicades varen ser les d'El Musical de Bellaterra i Taller de Músics ESEM. Sempre que puc miro que aquestes escoles comparteixin escenari per motius diversos com són ara que l'Eladio Reinón, director musical de El Musical va estar vinculat al Taller durant molts i molts anys, i que en Jordi Gaspar, director musical del Taller a "Can Fabra", o sigui del Grau Superior, és també col·laborador i professor a l'escola de Bellaterra. Enguany, en Jordi no ha pogut venir per bolos diversos amb el trio del Víctor de Diego però igualment, l'agermanament va ser total. Unes escoles, aquestes i les altres, que participen en aquest festival des del primer dia.

Com sempre fem, el primer combo que va sortir va ser el de Grau Professional de El Musical. Un combo de jovenets, amb ajudes sòlides am l'Adrián Mateo, bateria, Manel Fortià, contrabaix i Eladio Reinón, al saxo tenor. Al final el combo d'alumnes, certament molt aplicats, va estar format per Gerard Farré, violí; Andreu Argueta, trompeta; Martí Planasdemunt, guitarra i Antonio González, teclat i la participació als teclats del professor de piano de l'escola, en Jordi Martínez. Us haig de dir que varen estar genials, tocant uns temes molt ben interpretats i força coneguts per quasi tots els presents. La participació i solos dels professionals van recolzar en tot moment als joves músics, donant-los el suport moral i anímic necessari i adequat. Ells mateixos, i cadascú segons les seves habilitats, varen fer-ho la mar de bé, amb seriositat i entrega, virtuts aquestes a nivell dels professionals. Varen començar amb un tema de Ron Carter anomenat "Eighty One" amb aires funk amb un primer solo del mestre Reinón i després amb la participació de tots els nois, i al final, abans de tornar al tema, un solo del Manel, en aquest el primer tema del combo de El Musical. El Manel va agrair els aplaudiments tot i felicitar als nois que ho havien fet tan bé. Va presentar el següent tema, el conegut "Moanin" de Bobby Timmons, senyera dels Jazz Messengers. Aquest és un dels temes que vaig enregistrar amb el mòbil i en vídeo, o sigui que aquí el teniu: 


Un tema iniciat per l'Antonio González al teclat tal i com si Timmons fos. El primer solo del gran mestre Reinón va ser sense cap mena de dubtes esclatant amb una demostració de tècnica en els arpegis i escales amb un total bon gust i sempre molt ben acompanyat per la secció rítmica amb el jove González, el Manel i Adrián, i també el jove guitarrista Martí. El jove teclista va iniciar el seu solo amb un bon swing i amb les notes posades al seu lloc, cosa sovint no tan fàcil pels qui  n'aprenem, joves i grans. L'Andreu  a la trompeta va fer algunes notes llargues també a lloc i el jove guitarrista Planasdemunt ens va mostrar el seu bon llenguatge en un solo força ben trenat i amb un bon so de la seva guitarra. Després d'ell vam poder escoltar al molt bon violinista, en Gerard Farré, el qual va venir en substitució del violoncelista Arnau Peretó. En Gerard ens va sorprendre gratament, car el seu violí va sonar força ben afinat i el seu solo va ser molt interessant. L'Eladio va encetar els "quarts" amb l'Adriá a la bateria, passant quasi tots els solistes, tot just abans de tornar als inicis amb el teclista i tota la resta de músics amb el magnífic "Moanin".  El següent tema que va sonar va ser el preciós tema de Freddy Hubbard anomenat "Little Sunflower", interpretat per tots plegats en la melodia i iniciant el mestre Eladio la seva participació amb un solo preciós farcit de bon gust i tècnica, què voleu que us digui sobre aquest gran saxo tenor que no sapigueu? I és que el pont d'aquest tema és una preciositat harmònica i l'Eladio ben bé que ens ho va demostrar, i també en la resta de l'estructura. El jove teclista González en va fer també una bona interpretació ben recolzat per la base rítmica, i seguint-lo a la trompeta l'Andreu tot i sabent lo difícil què és tocar aquest instrument quan un comença. La guitarra dolça del Martí va volar suaument per sobre les harmonies i ritmes, situant-se perfectament en els canvis harmònics i mostrant molt bones maneres en la seva improvisació. De nou el so del violí, clar i net, i afinat, va navegar per les ones harmòniques dels inicis i del preciós pont. Ens va fer un solo força reeixit i repeteixo, totalment afinat, cosa gens fàcil amb el violí, i sobretot en els inicis. Ell mateix va ser-hi present en els canvis quan van tornar a recuperar el tema, del qual en van fer un parell de chorus, acabant-lo tots plegats en el primer compás del pont. Magnífic nois. I ja es disposaren a acabar la seva actuació amb el darrer tema, aquest amb aires força funkys i també amb l'Eladio essent el primer en iniciar el seu solo sobre un sol acord, la qual cosa implica molta creativitat per no avorrir al personal, la qual cosa no va passar, evidentment. La resta de nois el van seguir, essent-ne el primer el sempre molt concentrat i seriós teclista, l'Antonio González, fent un bon solo amb totes al seu lloc,o sigui les notes. Amb l'Eladio van recuperar el motiu principal del tema i ja per deixar pas al jove trompetista Argueta el qual va fer un solo curtet però deu ni do. La guitarra del Martí el va seguir amb precisió i llenguatge a la vegada que bon gust i delicadesa. El violí del Gerard va tornar a sonar nítid i clar i amb un bon solo i llenguatge, molt bé per aquest noi. El Manel va fer un salt cap al davant amb mestria i ens va situar en el tema, melodia principal, on s'hi van trobar tots i així, delicadament el van anar acabant. Magnífica proposta del combo de El Musical, amb uns temes senzills i amb un tempo mig, ideal pels nois i molt ben interpretats, i amb gaudi evident de tots els presents, entre els quals els pares i mares dels alumnes d'aquesta escola, i al capdavant de tots ells, la directora Montse Roig. Gràcies Montse i Eladio pel vostre suport durant tots aquests anys.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El combo del Taller de Músics de "Grau Superior", havia d'oferir-nos un canvi estilístic el qual evidentment es va produir i gràcies a la formació que ens va acompanyar amb gent com Carles Seara, trompeta; Pablo Martín, saxo tenor; Ernest Pipó, guitarra; Nil Sichau, contrabaix, i Kike Pérez, bateria. Un magnífic quintet que va començar la seva actuació amb un tema remarcable de Miles Davis anomenat "Nardis". Després de la coneguda melodia, el magnífic guitarrista Pipó ens va fer una magnífica interpretació farcida de bon gust i recursos tècnics alhora que un molt bon so, el d'una guitarra que ben bé semblava la mateixa que la del noi Martí de El Musical. En Pablo Martín va estar magnífic amb un solo a l'alçada dels professionals amb un fraseig increïble, molt bon so barreja de Rollins i Henderson només per parlar-ne de dos. Una molt agradable sorpresa la d'aquests músics del Taller i encara faltava l'aportació del contrabaixista substitut en Nil Sichau, que va estar magnífic, si considerem que va fer la substitució a última hora, bravo Nil. Els dos vents, hi van tornar amb la melodia, i considereu que el trompetista no va fer cap solo en aquest tema i crec recordar per alguns problemes amb l'instrument, que sembla va demanar al jove Peretó de El Musical. Després d'aquest primer tema s'hi van ficar amb la magnífica bossa de Lee Morgan en el conegut tema anomenat "Ceora". Els dos vents i a un tempo mig-slow van encetar el preciós tema, essent-ne el Carles el primer en fer el solo a la trompeta, com si fes un homenatge al seu compositor. Un solo d'un chorus, on crec que continuava tenint problemes amb l'instrument va deixar pas al del saxo tenor Pablo Martín qui, igualment va fer un chorus amb el seu magnífic so i bon llenguatge, el qual ja havíem tastat en el primer tema de Miles. La guitarra de l'Ernest va sonar de nou amb un bon fraseig i  bona interpretació per deixar pas als dos vent en tornar amb la melodia del preciós i gens fàcil tema anomenat "Ceora". Després d'aquesta bossa van interpretar una magnífica balada a tempo súper slow anomenada "Skylark", i de la qual en vaig fer un enregistrament amb mòbil i vídeo que us poso ara mateix:  


Un tema, ja heu vist, que han interpretat els dos vents primer el saxo i després la trompeta, i parlo de la melodia, perquè el primer i magnífic solo l'ha fet el Pablo, per seguir-lo l'Ernest  a la guitarra en la A del tema i continuar en el pont el Carles amb la trompeta i seguir amb la darrera A de la impro, en una balada preciosa que ja ens feia falta escoltar, ja. De nou el pont, i ara amb tots dos vents compaginant-se per arribar de nou a la darrera A i així acabar el tema: magnífics els nois del Taller de Músics. De nou s'hi van posar ara en un tema que no he sabut reconèixer però n'he tingut prou amb un missatge al Pablo per dir-me que era el "Angelica" de Duke Ellington i amb John Coltrane. Tema del qual n'han fet la melodia i que van interpretar així com amb una mena de Calypso per després en els solos fer-ho ja amb tot el swing possible. L'Ernest  a la guitarra va ser el primer en desenvolupar els solos, en un de molt ben trenat i bon fraseig. El Carles  a la trompeta el va seguir, ja  semblant que havia solucionat els problemes  per tal i com el va realitzar, la mar de bé. Els dos solos van durar un chorus del tema per així no fer-los massa llargs i poder fer el bateria Kike Pérez uns "quarts" amb la resta de companys i així tornar tots plegats al calipso o quasi amb la melodia del tema de Duke. Per acabar la seva actuació de combo d'escola, els nostres herois van tocar un conegut tema senyera dels Jazz Messengers, l'anomenat "One by One". Un tema de Hard Bop típic per acabar el seu set, magnífic per cert. Després de fer el tema "sencer" els dos vents alhora i amb la coneguda melodia, va ser Carles qui s'hi va ficar amb la trompeta amb un molt bon so i fraseig, bona tècnica i bon gust en un solo delicat, tal i com l'acompanyava guitarra, contrabaix i bateria. Bon solo Carles. Qui el va seguir va ser el magnífic saxo tenor Pablo Martín amb un solo espaterrant per so, fraseig, creativitat i tècnica. La delicadesa va aparèixer de nou gràcies a les mans del guitarrista Ernest Pipó, el qual va mantenir el seu "status" de qualitat i bon gust interpretatiu. La "feina" la va acabar el substitut de luxe Nil Sichau el qual sense temps a mirar-se els temes va estar excel·lent i sobretot en les seves intervencions solistes com és el cas d'aquest tema, on fa ver un magnífic solo. Al final, tots plegats  van fer la melodia sencera del tema i així van acabar la seva magnífica actuació. Un magnífic combo del Taller de Músics ESEM, hauria de dir que com cada any, i com les altres escoles que cada anys hi participen, sempre amb uns joves músics magnífics i magnífiques propostes musicals. Enhorabona a totes elles.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Després del combo del Taller vaig intentar muntar la Jam amb ells i amb els màsters de l'escola El Musical amb l'Eladio Reinón i demés com el Jordi Martínez, teclat i un company amic d'ells a la bateria, i amb el Carles Seara, trompeta; Ernest Pipó, guitarra i Manel Fortià, contrabaix. Van començar amb un tema de Monk magnífic amb solos de l'Eladio, Carles, Kike, Jordi, Manel, i després amb els "quarts" amb el baterista de moment sense nom tot i haver-lo vist sovint a les Jams de la Nova Jazz Cava. A veure si algú prou amable que hagi arribat fins aquí m'ho vol dir. 


Després dels "quarts", altre vegada el conegut tema de Monk i del qual ara tampoc en recordo el títol, coses que em passen per l'edat. El següent tema va ser el preciós "Softly as in the Morning Sunrise" també amb l'Eladio al capdavant que com a mestre no ens va abandonar mai. T'estimo Eladio, he. També s'hi va afegir el jove crac del saxo tenor, en Pablo Martín, magnífics tots dos en les seves improvisacions. De la mateixa manera el Carles Seara va "apanyar-se" amb una trompeta que li va fer la guitza tota la nit, tot i això, s'en va sortir magníficament. Igualment, en Jordi Martínez, al teclat, ell profe de piano de El Musical va estar genial amb un tema que potser no era un dels seus més coneguts, però per això són mestres, per tocar la mar de bé sobre els acords sense conèixer del tot el tema. El Manel al contrabaix va estar com sempre magnífic executant un gran solo, seguint a la perfecció estructures i demés. Després, tots plegats amb la melodia, tot i acabant el preciós tema de Sigmund Romberg i lletra de Hammersteim...

Després vaig cridar de nou als joves de El Muslcal per què toquessin amb els altres una mica més grans del Taller resultant un combo amb el Pablo Martín, Manel Fortià,  el bateria encara desconegut, i els joves de El Musical amb Gerard Farré, violí; Andreu Argueta, trompeta; Martí Planasdemunt, guitarra i Antonio González, teclat. El tema escollit, un blues de Monk, el conegut "Blue Monk". Un solos que van començar amb el del Pablo iniciant el seu, magnífic, amb una gran creativitat sobre un "senzill" blues, cosa que no és tan fàcil com sembla però que ell va saber desenvolupar la mar de bé. El teclat de l'Antonio va seguir tot i realitzant-lo precís amb totes les notes a lloc, i amb els canvis adequats. Mentre, al darrera, la base rítmica de bateria i contrabaix, a tot swing. En Martí va estar de nou pulcre i nítid en la seva improvisació, i sempre el swing del "ride" i "walking" del contrabaix. Després d'ells va encetar el seu el jove trompetista, fent una roda a lloc i després el bon so del violí del Gerard i bon llenguatge i repeteixo, afinació. El Manel va acabar magistralment la tanda per deixar als  joves tornar-hi amb la melodia fent un chorus i acabant amb un vamp delicadament amb el so del tenor del Pablo Martín. Molt bé nois. Després vam pujar el Juan Carlos Speedy, Modest Pelfort i jo mateixa tocar el "Bye Bye Blackbird" amb una base rítmica amb Jordi Martínez, piano; Nil Sichau, contrabaix crec, i demés. Primer solo meu, amb l'instrument ben sec i canya en les mateixes condicions, i és que no és pot fer dues o tres coses a la vegada. Modest va seguir amb una interpretació personal de la manera que ens té acostumats. El Juan Carlos va seguir-lo a tota potència, amb un so clar i també molt personal típic amb valentia i determinació, omplint l'espai de notes potents i afinades com ens té acostumats. Jordi Martínez al teclat va desenvolupar-lo adequadament, amb acords i melodia, de manera nítida i bon fraseig. Vam tornar a tenir al Manel en un magnífic solo, tot just abans de fer els quarts amb el baterista i així tornar a fer el tema tots plegats acabant-lo després d'un chorus delicadament. 


Després, el saxo tenor del Pablo Martín va fer-nos adonar que estàvem escoltant la "cançó de borratxos" de Henry Mancini, "The days of wine and roses", també amb la trompeta del Carles Seara, el teclat del Jordi Martínez, la bateria del company de Bellaterra, el contrabaix del Nil Sichau i la guitarra de Ernest Pipó, a la bateria Kike Pérez i també els dos amics als vents, en Juan Carlos i Modest. Els solos els va començar el trompetista del Taller per seguir-lo el Juan Carlos, amb el temperament particular d'aquest amic i fidel acompanyant de les Jams que fèiem a la Sala Xica. Moments de quietud i calma van aparèixer amb la intervenció del Jordi  al teclat, suaument acompanyat per la base rítmica de bateria, Manel i Kike, contrabaix i guitarra. Ells dos van desenvolupar uns magnífics solos, tot i que primer va ser el del guitarrista. Delicadesa mentre el Manel feia el seu, amb un swing del "ride" del baterista Pérez i acords de l'Ernest a la guitarra. Els "quarts" van venir després amb el Modest, Pablo, Juan Carlos, Kike, Jordi fent-los i així tornar a la melodia de Mancini de la mà del Pablo Martín


El darrer tema, el qual vaig poder filmar amb el mòbil, va ser el conegut "Fulles Mortes", amb l'Eladio al capdavant, i amb la mateixa formació base del tema anterior i amb els amics convidats. Ell mateix va iniciar un magnífic i llarg solo, tot i mostrant-nos la seva creativitat i tècnica alhora que bon gust i modernitat interpretativa amb tot un fraseig increïble. En Modest s'hi va ficar de nou amb total solvència i valentia, alhora que bon gust i afinació, cada dia molt millor, la qual cosa per a ell, baixista de primer instrument i trompetista d'afició i autodidacte és tot un mèrit. El Juan Carlos s'hi va afegir amb tota una "carretada de notes" "sheets of notes" a lo Coltrane salvant totes les distàncies i considerant l'amor tan gran que té aquest músic aficionat al Jazz i a tota la música. Darrerament ha muntat però un combo amb el Modest i alguns més o sigui que potser ben aviat el tindrem com a professional. en Pablo Martin els va seguir de manera excel·lent tot i mostrant-nos el bon aprenentatge rebut del Taller per la qual cosa els tornem a felicitar. Jordi Martínez va endolcir de nou els espais del pati de "Can Comamala" amb la base rítmica de guitarra, contrabaix i bateria, ara també amb el Nil Sichau al contrabaix. Kike  a la bateria i l'Ernest a la guitarra va estar genial com també ho va estar el Nil amb una demostració de professionalitat, el d'aquest jove músic, no ho oblidem que havia vingut com a substitut de darrera hora per una indisposició familiar del qui estava a la llista. Després d'ell, tots plegats acabant el tema a mode de marching band i acabant definitivament la música del segon dia del 8é Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


I he dit que la música s'havia acabat, sí, però no el bon rottlo amb els músics de les escoles i els pares d'alguns d'ells, perquè encara havíem de sopar, la qual cosa vam fer el Joan Recolons i jo mateix, amb tota la colla de músics i pares que van poder quedar-s'hi. Els joves del Taller van haver de marxar però ho van fer amb el "sopar sota el braç", la qual cosa de segur em devien agrair molt, car les menges de La Taska com sempre varen estar boníssimes. La bona onda va continuar sopant tots plegats, per la qual cosa agraeixo de tot cor a la Montse Roig i Eladio Reinón la seva participació i col·laboració en aquest 8è Festival de Jam Sessions i per fer-ho durant tots aquests vuit anys. 

Encara recordo la cara que em va fer la Montse quan el 2010 em vaig presentar a la seva escola amb aquesta idea sota el braç i de quina manera tant li va agradar. Només tinc el desig, que tot i els canvis polítics que estan a punt de succeir, això espero, ens puguem tornar a trobar l'any vinent un altre cop i si pot ser en aquest mateix espai, tots sans i estalvis. 

Miquel Tuset i Mallol.

Guilllermo Calliero presentà S.A.P. a Cerdanyola el 14 de juliol de 2017

Doncs el divendres 14 de juliol em vaig deixar caure per Cerdanyola concretament al museu d'història, enclavament d'un anterior poblat ibèric a Ca n'Oliver. En un espai municipal, un magnífic pati exterior amb l'entrada gratuïta i amb un munt de cadires per omplir, la qual cosa va succeir posteriorment. Ple de gom a gom per escoltar Jazz i músiques del con sud, concretament de l'Argentina natal del Guillermo. Un projecte que ja ha vist la llum en disc, i així és que me'l va donar en acabar el concert. Disc anomenat "Guillermo Calliero S.A.P. Vol 1", de South American Project i si parla de Vol1 vol dir que al menys n'hi haurà un altre. Vaig arribar d'hora i així és que em vaig poder situar a la primera fila, al costat de dos aficionats ja granadets més o menys com jo, els quals em van semblar força entesos en la matèria, tot i que a ells, als de  Cerdanyola, els tira més el Blues que el Jazz. 

Ja abans de pujar a l'escenari vaig poder saludar-los a tots o quasi tots, a una formació de sextet amb alguna substitució sobre la formació original amb Guillermo Calliero, trompeta; Gabriel Amargant, saxos; Federico Mazzanti, piano; Martín Laportilla, baix elèctric, Ramiro Rosa, bateria, substitut del Nicolás Correa i amb lHumberto Perdomo, percussions. Una formació base que es va veure ampliada en l'enregistrament d'alguns temes del disc, per cert editat per Fresh Sound World Jazz, amb mestres de la talla de l'Horacio Fumero, Ernesto Aurignac, Toni Belenguer, Roger Blavia, Bobby Shew i Luis Salinas. Un disc que sonarà ben aviat a Jazz Club de Nit segurament acompanyat del d'un altre gran trompetista, en Voro Garcia i el seu "Rommates" del 2011. 

Van començar a tot tren amb els temes del seu disc amb magnífiques intervencions solistes dels dos vents. Una secció rítmica potent a quartet, amb teclat, baix, bateria i percussió, no va parar en la majoria de temes a sextet, i l'espai pels moments més càlids va arribar en el tango de Carlos Gardel anomenat "Golondrinas" tot i tenir un tempo viu que vaig poder enregistrar en vídeo:  https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10208092133415771/
Una actuació perfecte encabida en els àmbits diversos del Jazz i la música folklòrica del seu país, i on tots els integrants del sextet varen estar sobergs, i parlo dels solos del pianista, a les mans del seu teclat Federico Mazzanti, del gran baixista Martín Laportilla, del magnífic i fins aleshores desconegut per a mi, Humberto Perdomo, del grandíssim substitut a la bateria, l'amic Ramiro Rosa i per descomptat els dos magnífics vents a la "front line", en Gabriel Amargant i el gran trompetista i líder del projecte, l'amic també Guillermo Calliero. Encara i ja a les acaballes varen oferir-nos un tema de Freddy Hubbard que ben bé podria ser de Dizzy Gillespie pel tempo bopper i que també vaig poder enregistrar amb el mòbil i que ara mateix us poso: https://www.facebook.com/mtusetmallol/videos/10208092495664827/
Doncs res més, que tingueu en compte que el disc sonarà a Jazz Club de Nit i que també el podeu trobar al següent enllaç: 
Miquel Tuset i Mallol.

Mark Giuliana Quartet al Jamboree, i Guido di Blasi al Terrat del Museu d'Història de Catalunya el 12 de juliol de 2017

Doncs el dimecres 12 de juliol havíem d'anar al Jamboree a veure aquest magnífic baterista i la seva proposta tot i considerant que al cap davant i d'empeus hi trobaríem a un dels saxos tenors actuals més en forma de l'escena Novaiorquesa, en Jason Rigby. Una formació amb Mark Guiliana bateria, Jason Rigby saxo, Fabian Almazan piano, Chris Morrissey contrabaix. 

En Pere ens en va fer la presentació a la web de masimas/jamboree/programacio amb aquestes paraules:

Pocs músics amb la joventut i l’aprenentatge de Mark Guiliana poden lluir un full de serveis com el que defineix les credencials d’aquest excepcional baterista. Des de Brad Mehldau, amb qui va signar el disc “Mehliana”, fins a David Bowie, amb el que va contribuir a rubricar el seu llegat pòstum, “Black Star”, Guiliana es manifesta com un músic inquiet, versàtil i sorprenent com pocs. L’italo-americà arriba al Jamboree com una de les estrelles del moment del jazz mundial en companyia de tres solistes de primera magnitud com el pianista Fabian Almazan, el saxofonista Jason Rigby i el contrabaixista Chris Morrissey.

Doncs sí, vàrem tenir a quatre magnífics solistes dalt l'escenari del Jamboree liderats per la proposta musical del baterista, amb la majoria de temes propis i crec que algun del mateix saxofonista. De fet, el Mark Giuliana Jazz Quartet, la seva primera proposta acústica ve del seu projecte editat el 2015 anomenat "Family First". Un quartet inicial amb el pianista Shai Maestro el qual vam tenir crec amb l'Albert Vila un dia també al Jamboree. La proposta de Giuliana ve de l'amistat entre tots els membres de la banda tot i considerant que el mateix 2015 Maestro ja va ser substituït pel Fabian Amazano. El mateix Giuliana parla del seu projecte en aquest vídeo presentació del "Familiy First":


Al Jamboree varen començar amb un tema força impressionant per la concepció rítmica imparable i on el líder no va parar de fer les més increïbles "virgueries", alhora que Jason Rigby en un esglaiador solo ens tombés de KO. El solo del pianista Amazano va ser també brutal, si considerem com anava la maquinària rítmica, a tot tren. Un tema amb un a melodia força enganxosa i ritme trepidant, que per començar va ser d'allò més adequat. Després d'aquesta "tempesta", el contrabaixista Morrissey va iniciar un tema lent, de manera aparent i per les notes llargues del saxo i no per les constants del contrabaixista. El líder va seguir, imparable, creant motius rítmics i elucubrades combinacions de sons percussius. El Groove hi era sense parar per la constància rítmica de contrabaix i bateria. Algunes notes soltes del piano només feien que més lluïs la preciosa impro del saxofonista. Un tema delicat, el qual va acabar de la mateixa manera que havia començat, després de magnífics solos de pianista i contrabaix. Després d'aquests dos primers temes, Mark Giuliana va presentar els músics i va parlar dels dos temes anteriros els quals apareixerien en el següent projecte, el setembre. El següent tema que van tocar va resultar ser un tema de Chris Morrissey anomenat "Our Lady". Doncs ens vam tornar a trobar amb un tema força impactant per la melodia, saxo tenor, i el concepte rítmic, persistent però sense passar-se en el volum, i parlo del líder que va saber estar-se contingut. Moments magnífics repetitius varen deixar pas al magnífic solo del saxofonista. modern i farcit de motius i gran tècnica. Alguns dels motius principals del tema varen servir per al solo del líder i baterista en una combinació de saxo tenor i piano fent-li de reforç. Un altre tema amb el personal so del tenor i ritmes del baterista varen situar-nos de nou en la òrbita d'aquest gran baterista. Chris va endegar un magnífic solo seguit pel del pianista Amazano i sempre amb el ritme trepidant i creatiu del líder, magnífics tots quatre. El líder va presentar els dos següents temes, el primer d'un tal Peter Jensen anomenat "September" i un altre dedicat a Elvin Jones, al seu fill i al mateix Rigby. El primer va resultar ser una balada majestuosa i impressionant, la lentitud de la qual només es veia amagada per la persistència del pianista. El so lànguid de les notes llargues del saxofonista ens acaronaven tot i situant-nos en unes músiques que a mi em recordaren a Jan Garbareck i alguns discos de la ECM. Sense parar, el líder es va enfrascar en el ritme més trepidant del següent tema, i sí, dedicat  a Elvin Jones, en un magnífic tema on la intervenció del líder va ser força esplendorosa. Ben aviat però, la delicadesa hi va fer acta de presència amb un preciós solo del contrabaixista. El solo de Rigby es va veure només acompanyat per Giuliana en una combinació de saxo tenor i baterista que ens situà en un entorn proper, tot i recordant a Gorka Benítez i David XirguEn fi, que vàrem gaudir d'un magnífic concert sonoritzat per l'Àlex Monsoliu i amb presentació prèvia del Pere Pons,  essent aquest un concert emmarcat dins el Grec Festival de Barcelona


Després de veure aquest magnífic concert encara havíem de tornar a veure al magnífic guitarrista argentí Guido di Blasi al terrat del "Museu d'Història de Caalunya". Aquests són uns esdeveniments muntats des de la Nova Jazz Cava i per tant des de Terrassa al Terrat. Aquest és un projecte que Guido em va passar tot just abans de sortir el disc i que jo vaig posar al programa Jazz Club de Nit. També vaig poder assistir a la presentació en societat a la Sala Sandaru aquell dia  molt ben acompanyat per la Mercè Porras i el nostre "president" del Jazz, el gran Jordi Pujol Baulenas, editor ell del disc de Guido per "Fresh Sound World Record". I aquestes varen ser les quatre ratlles que vaig posar a Facebook amb alguns dels protagonistes entre els quals el Joan Recolons

I què bé s'està a la terrassa del museu d'Història de Catalunya veient a Guido Di Blasi New Tango Project, amb Dario Apolonara, Xavi Castillo i Ramiro Rosa, en un esdeveniment muntat des de Jazz Terrassa, Nova Jazz Cava, o sigui amb la Susanna Carmona i el Valentí Grau, amb tècnics inclosos, Marc Ribera i Oriol Bacardí. I per ser-hi tots, ara ja amb la Lourdes i el Miquel Carol, per deixar-ne constància gràfica.

Miquel Tuset i Mallol.

Jam Session Campari Milano, amb David Mitchell, Matías Míguez i Anton Jarl, 11 de juliol de 2017

Doncs aquest dimarts 11 de juliol vam tornar a anar al Campari Milano per mirar de participar amb algun tema a la Jam. Una Jam coordinada com sempre per l'Anton Jarl amb el sempre Matías Míguez i aquest dia amb la participació estelar del gran David Mitchel a la guitarra. Un trio magnífic els quals van estar-s'hi una molt bona estona, quasi una hora, interpretant tot un seguit d'estàndards a la perfecció. Una combinació perfecte de guitarra, baix i bateria, amb el càlid so de la guitarra del David. Un Campari amb deu ni do de la gent que hi va ser, i sense aquells dies molt plens i sorollosos, dies que fins i tot els músics han hagut de fer callar als més xerraires. No va ser aquest el dia i sí que vam poder  gaudir força de la música que van tocar els nostres herois. Després d'una bona estona de bona música va començar la Jam Session encara sense massa músics però sí que hi havia el sempre entranyable Tom Johnson i el seu trombó, i tot i així, l'Anton em va convidar a tocar el que seria el meu primer i únic tema de la nit, el "Yesterdays" al costat del David, Matías i crec que el baterista americà Robert. Començar així essent el primer doncs no em va impedir fer-ho el millor possible, i sí que deu ni do, tot i ser un tema que m'havia mirat la mateixa tarda. És un conegut estàndard però això no vol dir que el puguis tocar així com si res. En fi, que deu ni do. 

Després del meu únic tema de la nit, Tom Johnson va tocar el conegut "All of me" amb un swing espaterrant. Una magnífica interpretació d'aquest gran trombonista i millor persona, aquest anglès ja quasi igual de català. Mentre tocaven aquest estàndard varen anar arribant més i més músics, veient llavors que poc més podria fer jo. Entre els arribats i que després varen ser requerits a l'escenari, l'amic i gran guitarrista Sergio Belloso, i un saxo tenor que va resultar ser magnífic anomenat Arnaud els quals varen tocar amb el Tom i la base rítmica de Míguez i Robert. Una magnífica formació que ens van tocar de manera excel·lent un tema bastant bopper, crec recordar. 

Sempre em queixo que soc el més dolent, la qual cosa em comença a cansar i fins i tot replantejar les meves aparicions a segons quines jams, però aquest dia va resultar que encara hi havia algú pitjor que jo, i va ser una noia estrangera que va voler cantar el "My Funny Valentine". Bé, nooo, malament...crec que mai abans l'havia escoltat tan malament interpretat, cantat o digues-li com vulguis. Una cosa terrible, vaja. Les cares de tothom, les dels músics sobretot, eren un poema. En fi, no m'estendré en detalls. Després d'aquesta desfeta va pujar una noia a la bateria i un guitarra amic per fer-nos quasi ballar amb un tema força potent i funky. Molt bé tots dos, acompanyats del Sergio i el Matías. I varen continuar arribant músics entre els quals l'entranyable Larry a la guitarra de blues, tot i no dur-la i sí els amics que duia, un saxo tenor i una noia en el saxo alto, els quals es van apuntar a tocar el darrer tema de la nit, el marxós "Wattermelon Man". 

En fi, una darrera apreciació de la meva moguda. Per anar al Campari i començant a les 21h sempre vinc des de Sant Vicenç amb cotxe. A vegades aparco a prop però aquest dia no va ser així, i vaig haver de deixar-lo a Aragó Aribau. Bé, doncs carrega't el saxo alto (ja sé que no pesa gaire) i baixa caminant fins el Milano. Arribada, salutacions i estar-te quasi tota la hora escoltant els músics de la formació base. Ja sé que podria arribar a les 22h i potser tocar, però no ho faig per respecte als músics que iniciaran la Jam. En fi, després d'aquesta hora, l'Anton em crida i faig un tema. Després, seus, et prens una cervesa convidada per ell (gràcies Anton) i vas escoltant com s'ho fan els altres músics així una hora més o quasi. Total, que després de xerrar com sempre fem amb el Manu Dimango, alguns dies molta estona, aquest dia en concret volia marxar aviat a Sant Vicenç. Total que carrego el saxo i cap a munt fins a Aragó Aribau des de Ronda Universtat per agafar el cotxe i tornar a casa, fet i fet cap a quarts de 12, tampoc massa tard. O sigui, vaig sortir a les 20h30m i vaig tornar al cap de tres hores, per tocar un sol tema, amb despeses energètiques i caminada doble amunt i avall. I un es pregunta....però home, què fas. Afició trastocada?
Miquel Tuset i Mallol.

Jazz a Les Vinyes 2017, 9 de juliol de 2017

Doncs com cada any, des d'en fa 10 i durant el segon diumenge de juliol, Mary Gumà organitzà el seu Jazz a les Vinyes, esdeveniment gratuït en tots els sentits excepte pel que fa a les menges, que les posa ella, i als combustibles per a desplaçar-se que els posen els músics. Es tracta d'organitzar una trobada d'amics i amigues aficionats al Jazz, músics tots amics de l'anfitriona, molts de l'entorn de Terrassa com l'Adrià Font i d'altres de la seva ciutat natal Olesa de Montserrat com en Pere Gifré i d'altres indrets. De fet la llista dels implicats sortirà en algun indret d'aquesta crònica i no és ara el moment de fer un "fred" llistat de tots plegats. A veure com es va desenvolupant tot plegat. Santa Maria de Miralles és més enllà d'Igualada direcció Valls, o sigui que és una bona "moguda" per fer-la així com es diu vulgarment "pel morro", la qual cosa només em fa corroborar la meva certesa sobre la gran generositat dels músics. Allà hi viu i hi treballa aquesta gran aficionada al Jazz, na Mary Gumà, treballadora de les més i diverses arts plàstiques amb les ceràmiques i pinzells inclosos. 


Cavalls també n'hi ha, car ella és una magnífica genet de fa tants i tants anys. Espai, el que vulgueu per caminar i córrer. En fi, que si es pot dir que hi ha una pega, aquesta està relacionada a la presència d'algunes mosques, cosa per altra banda habitual a muntanya i amb animals potser més racionals que "naltros". Mary sempre dóna cabuda a tots els músics amics, homes i dones, professionals i aficionats, o sigui que jo mateix pertanyent als darrers hi he pogut anar aquests darrers tres anys i amb mi, enguany hi va venir en Deme Gómez, ell assidu també en els darrers anys sempre acompanyat de la magnífica i simpàtica AngieJuana i jo hi vam arribar a punt per ajudar a preparar l'aperitiu, a més a més de la meva aportació culinària, la coneguda "truita de patates i ceba", sí, aquella o similar a la que els faig als músics en els concerts que jo organitzo des del Jazz Club La Vicentina


Fet i fet, ja estàvem situats al voltant de les dues taules i sota els parasols degustant el magnífic aperitiu i bevent el que cadascú va voler des d'aigua a cerveses passant per algun vi blanc, tot un luxe només a l'abast dels voluntaris musicals, acompanyants i la gent amiga de la Mary, involucrada amb ella en tot el que calgués. Converses diverses amb gent retrobada de l'any passat, records i anècdotes, abraçades i molt bona sintonia al voltant d'una idea base, la de passar-nos-ho lo millor possible, conversant, menjant i després tocant per a un públic fidel cada any a la proposta. Amb l'Adrià Font sempre ens embarquem parlant de "tècnica electrònica", ell que n'és un gran aficionat a la vegada que gran "reparador" d'amplis diversos. A l'hora de dinar vaig fer mans i mànigues per explicar-li el concepte de la "Conversió analògica digital", la qual cosa no sé si vaig aconseguir. És com santo Tomàs. Collones. A la taula hi érem l'Aldo Caviglia, Joan Albert, Adrià Font, jo i la Juana quan va poder seure, després de fotre's un "curro" de mil parell de collons subministrant plates de les menges exquisides preparades per les Gumà Voluntaries. La distribució de taules i comensals es fa sempre de manera "natural", i cadascú s'asseu amb qui hi te més "tirada". Hi havia també la primera taula, la més propera a la "cuina", on s'hi van posar Mary i les voluntaries i voluntaris subministradors dels plaers més suculents. Tot i ser-hi una bona colla dinant, no hi érem tots els que finalment intervindríem així és que Carles Pineda i parella, Montse Alcover van venir a l'hora del concert, de la mateixa manera que el Deme i Angie

En Pau Bombardó es va encarregar de muntar els combos de músics i Mary va fer un parlament inaugural agraint a tothom la seva presència i fent menció d'alguns dels músics assistents. El primer tema va ser "All The Things You Are" amb un combo amb el Joan Albert, saxo alto com a lead solist. La veritat és que no recordo la resta de músics però podrien ser el Joan Martí, contrabaix; Pau Bombardó, bateria i Txus Costalago, piano, tot i haver-hi l'Aldo Caviglia, Adrià Font, Joan Humet, Albert Caire, entre els implicats. Si hagués fet una foto de cada combo això no hauria passat. En fi, què hi farem. Algunes fotos sí que vaig fer o sigui que els combos seran perfectament identificats. El següent tema va ser l'"Stella by Starlight" i aquest tema ja el vaig intentar fer sonar jo mateix, melodia i posterior solo. O sigui que més o menys, va sonar prou bé, considerant lo aficionat que soc jo. 


Després de "moi", Joan Albert va fer la seva magnífica aportació amb un solo melòdic farcit de tècnica. Després del primer combo en Pau va cridar a Maria Betriu amb el seu combo, amb Carles Pineda, saxo alto; Joan Humet, contrabaix; Albert Caire, piano i Adrià Font, bateria. El primer tema, en català, el preciós "Summertime", o sigui "És temps d'estiu". Després de la calidesa vocal de Maria, Carles Pineda va desenvolupar un magnífic solo, seguit del de l'Albert al teclat, força delicat també. La veu de Maria ens va tornar a situar en el temps d'estiu, que ves per on també vivíem. Varen seguir amb el "After you've gone", o sigui "Quan vares marxar", amb la intro a càrrec de l'Albert al teclat, per després la veu de Maria ens situava en el Jazz vocal en català, tot i recordant-nos a la mítica Núria Feliu. Un magnífic solo del Carles  al saxo alto ens va situar a un tempo doblat farcit de swing gràcies a l'Adrià i al walking de l'HumetEls dos temes següents varen ser instrumentals primer a quartet amb el Bernat Albet, saxo tenor; Txus Costalago, teclat; Joan Martí, contrabaix i Aldo Cavíglia, bateria


El primer tema va ser el "Take the A train" a tot swing. El solo que va fer el jove Bernat va estar molt ben trenat i ben recolzat per la magnífica secció rítmica. Txus el va seguir amb un solo farcit de bon gust i demostracions pràctiques i tècniques de gran volada, la mateixa que va agafar el Joan Martí amb el seu magnífic solo, creatiu i perfecte afinació alhora que tècnica. Una tècnica que va demostrar el gran Aldo Cavíglia en fer uns "vuits" amb la resta de companys. El darrer tema de la primera part va ser el "Four" de Davis i aquí hi vam participar el Deme i jo conjuntament amb la formació anteriorment comentada. Jo mateix va ser el primer en fer el solo i recordo que el so va ser força millor, qüestions del micro, tot i que el solo deu ni do. El tenor del Bernat em va seguir amb un seguiment harmònic força adequat i bon gust alhora que la demostració de com segur que segueix els estudis de manera adequada. Deme s'hi va posar també amb molta energia i ganes alhora que amb un so brillant el del seu alto i bon gust melòdic. Txus va calmar-nos a tots tot i el swing permanent de Caviglia i walking de Martí, fent un molt bon solo, ara ja a les mans d'un vertader professional, ara a trio d'asos. Ara sí que li va tocar l'hora de fer el seu solo al gran master Aldo Caviglia, ell qui acompanyà al més gran de tots, Tete Montoliu. Magnífic solo de l'Aldo, després del qual altre cop la melodia, i sempre ho dic, que és millor no fer-la tots els vents alhora. En Pau va agafar el micro per presentar el següent tema, aquell tema anomenat "Mitja Part". Mary ens va convidar a tots a posar-nos-hi de cara a menges i beures, tot magnífic i portat per la gent del públic i amb també recursos que van sortir de la cuina mare.


Després de gaudir de converses, menges i beures, ens hi vam posar i el primer combo va estar format part pel saxo tenor de l'Albert amb una molt bona intervenció solista, en un tema on hi vam tenir a Nuri Palet la qual va fer una impro magnífica en "scat", mentre que la secció rítmica va estar formada per l'Albert Caire, Joan Humet i Adrià Font, magnífic el Joan en el seu solo i després d'aquest, Nuri va fer el tema cantat de "But Not For Me". Nuri va anunciar canvi de baixistes Joans i s'hi va afegir el Carles Pineda en el "I'll Remember April" fent la coneguda intro abans de la veu de la cantant. Nuri va cantar el tema i després s'hi va ficar el magnífic saxo alto del Carles Pineda en un llarg i magnífic solo, tot i demostrant-nos tota una sèrie de recursos. El va seguir també a l'alto el gran Joan Albert en un magnífic solo amb un perfecte seguiment de l'harmonia d'aquest gran tema que en Clifford Brown es va encarregar de fer-nos conèixer a la seva manera. Després els "vuits" amb l'Adrià Font i la resta de la colla amb "scat" inclòs de la Núria


Magnífic tema i improvisacions de tots plegats, i després de tornada a la melodia principal i així acabar-lo de la manera que ho va fer BrownPau Bombardó va presentar el següent tema el qual no tenia ni nom i havia estat "parit" el matí del mateix dia pel pianista d'Olesa, David Muñoz, ell que s'havia passat una bona temporada a Cuba i ja l'any passat també va estar amb nosaltres. Cuba havia estat abans del juliol del 2016. El tema l'havien d'interpretar a duo amb el Joan Humet però s'hi va afegir algú a la bateria que ara no recordo. "Ves que vinc, no tinc ni cinc", títol del tema a càrrec del Pau. Un tema rítmicament potent en els inicis i que va tenir un "break" ben aviat amb la dolçor del teclat i contrabaix. Una melodia repetitiva i ritme persistent que ens feia bellugar les cames, i tot i l'aparent senzillesa melòdica, va ser prou ric en harmonies, tema que van acabar també dolçament. 


L'únic tema "propi" de la vetllada. I després d'aquesta inauguració ens vam trobar entremig del "fregat" del "Cantaloupe Island", amb la melodia interpretada per qui això escriu. Jo mateix em vaig encarregar de fer el primer solo d'aquest tema de Hancock que tantes vegades deu haver sonat a les Jams, i que fins i tot hi deu haver algú que ja no el vol escoltar meu. Crec que el saxo alto del Joan Albert va seguir en la tanda de solos, primer lluny del micro i després més a prop, on se'l va poder escoltar molt millor en la seva magnífica intervenció. El saxo tenor del Bernat Albet va sonar de nou sempre recolzat per la secció rítmica que intueixo devia ser la del Txus Costalago, teclat i ara en Joan Martí al baix elèctric, i l'Aldo Caviglia, bateria, jo diria, i em sembla. Després del solo del Joan al baix elèctric, magnífic, hi vam tornar amb el tema acabant-lo més o menys alhora. I ja encarant la recta final Pau va presentar el següent tema que havien de cantar tres cantants, i que ja sabíem quines havien de ser, amb el "Shines Tokins", "Mitges brillants", un tema que Maria Betriu incorpora en el seu repertori i disc, que per cert vaig posar en un anterior programa de Jazz Club de Nit. Maria va cantar la melodia i després Núria va fer la seva impro en "scat" essent després Txus Costalago qui va desenvolupar el tema en una bona improvisació donant pas ara sí, al Trio de Dames, amb les dues cantants a més a més de la nostra anfitriona, Mary Gumà


I després d'aquesta estrena a trio de dames, va ser l'hora d'un Blues, cantat instrumental per la Nuri i amb un walking magnífic del Joan Martí. El solo del Carles Pineda va enlluernar-nos per la seva gran creativitat i sonoritat, en aquest Blues en Bb. Nuri hi va ser de nou amb l'"Scat" i el Joan Albert la va seguir a tot swing, a tot blues. Txus va fer les delícies de tots nosaltres amb el seu magnífic solo, ell, alumne del gran Sergi Sirvent. El baix elèctric del Joan sonà alhora que el meu saxo alto, identificat fàcilment pel so i per la senzillesa en la improvisació. Bernat Albet va afegir-s'hi fent un solo ben farcit de bon gust. En fi un tema d'aquells per gaudir tots i per fer gaudir a tothom. Abans d'acabar-lo però, Nuri ens havia de situar en el "tema", amb manca de lletra però cantant com d'un instrument fora, com havia fet en començar-lo. 


S'ha de dir que tot el públic ens va aplaudir de manera àmplia en cadascun dels temes que vam interpretar, gaudint de les nostres intervencions. Mary va preguntar al públic si en volia més, i així és que Nuri va començar a cantar les primeres notes del "Bye bye Blackbird", i jo vaig iniciar les improvisacions en un parell de "chorus", crec, en un tema que deu ni do com em va sortir, en la meva línia però. Carles Pineda va seguir amb una magnífica improvisació amb moments d'escales disminuïdes inclosos. Us haig de dir que en Pere Grivé també hi va participar tocant el baix elèctric, o sigui que alguna part d'aquest relat no deu ser correcta amb la conseqüent substitució de baixista. Em sap greu Pere però no sé el tema que vas tocar. Mary Gumà va sortir a acomiadar l'esdeveniment tot i agraint tothom la seva assistència, als músics sobretot per la seva generositat, i va convidar a tothom a recolzar el Jazz, assistint a concerts i no només als dels Festivals, als dels Clubs com per exemple el nostre Jazz Club La Vicentina, ella que sol venir sovint des tan lluny. Gràcies de tot cor Mary Gumà. Gràcies músics, gràcies gent.
Miquel Tuset i Mallol.

Concerts 9ena Temporada del Jazz Club La Vicentina

MOLÍ  DELS  FRARES



Divendres 29 de setembre a les 22h

Òscar Latorre Quartet   presenta el seu nou projecte

Òscar Latorre, trompeta
Toni Saigi, piano
Marc Cuevas, contrabaix
Roger Gutiérrez, bateria

Entrada gratuïta, patrocina l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Divendres 27 d'octubre a les 22h

Fran Suárez Trio  presenta el seu nou projecte

Fran Suárez, piano
Jordi Mestres, contrabaix
Jordi Herreros, bateria

Entrada gratuïta, patrocina l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Divendres 24 de novembre a les 22h

Pere Masafret Quartet  presenta el seu nou projecte

Pere Masafret, trombó
Federico Mazzanti, piano
Joan Martí, contrabaix
Joan Vilalta, bateria

Entrada gratuïta, patrocina l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Divendres 15 de desembre a les 22h

Jaume Llombart Trio  presenta el seu nou projecte

Jaume Llombart, guitarra
, contrabaix
, bateria

Entrada gratuïta, patrocina l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------