Un cap de setmana gaudint amb dues cantants Laura Simó i Marina Tuset

Valguin les quatre ratlles que ja vaig penjar al Facebook dels dos concerts esmentats en la capçalera i que van ser el de la Laura Simó Quartet el dissabte al Jamboree, i el de la Marina Tuset Quintet, el diumenge al mig dia al pati del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa en motiu del 34è Festival de Jazz de la ciutat.

Laura Simó Quartet...un concert muntat a corra-cuita que ha omplert el Jamboree. Quina gran capacitat de convocatòria que te la Laura....acompanyada del seu inseparable Francesc Capella ( de fet amb paraules d'aquest, són parella de desfet) amb dos Davids el David Mengual al contrabaix i el David Simó? a la bateria. Un canvi radical de proposta per indisposició de la cantant Patricia Kraus que ha captivat tothom. Així de curtet.




Un dia magnífic per escoltar a la Marina Tuset Quintet al pati del museu de la ciència i de la tècnica...emmarcats dins el 34è Festival de Jazz de Jazz Terrassa. Soc totalment objectiu si us dic què és un magnífic projecte liderat per una gran veu. Un quintet, o més aviat una "banda" tal és el so tant compacte que ha sonat, amb una força variació d'estils però que ells han sabut fer-se seus. Una secció rítmica amb l'Arnau Figueres i el "Pasqu", Joan Pasqual, dedicada bàsicament a fer "caminar" la banda, i de quina manera ho han aconseguit, on el teclat del Kimi Saigi sovint s'ha desmarcat en els seves intervencions amb acords inversemblants i amb els magnífics solos que ha desenvolupat. L'Iscle....sorprenent, intuïtiu i amb un control de l'instrument que li permet obtenir uns harmònics, súper aguts, força nítids i clars, ha mostrat tot el seu saber en el tenor, primer en les melodies dels temes i després en els seus magnífics solos. Queda parlar de la "veu". Marina..amb una veu dolça a vegades i plena, potent i maca sempre, ens ha captivat a tots els qui omplíem el pati del museu. La dolçor, la fúria i el seu ampli registre ha mostrat una cantant, que tot i la seva joventut, demostra tenir ja una gran maduresa estilística i personal. La seva simpatia, més aviat empatia, i el seu somriure quasi permanent captiven quasi tant com la seva veu. Una veu en un projecte de quatre joves i ja força sòlids músics que fan que la música sigui així d'agradable. El públic ha gaudit i ha demanat un bis..tots hem gaudit de nou amb el bis que aquesta banda ens ha regalat...En definitiva, aquest és un projecte sòlid i totalment professional que mereix tenir les suficients oportunitats. Un projecte que he pogut enregistrar i que ha quedat força bé, excepte la terrible "cagada" de no haver portat el "wind protector" que m'ha esconyat algun tema.(acostumat als interiors) Merda !. 
Miquel Tuset i Mallol.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada