WTF amb Wise Connections al Jamboree Jazz Club, 10 de novembre.

Joao, Manel i Carlos
Val més tard que mai… i és que la feina autoimposada amb gust i ganes m’impedeix estar al dia dels esdeveniments... m’ho hauré de fer mirar...he..

Quatre ratlles de la WTF al Jamboree Jazz....
Fent un repàs a la memòria de les emocions viscudes el dilluns 10 de novembre, post 9N, i relacionant-lo amb les músiques dels Wise Connections i també escoltant de nou els àudios, us haig de dir que, el projecte del Mariano Camarasa i el João Silva és, va ser, força coherent, sorprenent i moltes de les vegades delicat. Els acompanyants varen ser de luxe amb el Manel Fortià i el Carlos Falanga..De fet, la connexió entre els dos líders ja fa temps que existeix i es va fer palesa en un vídeo que va penjar el Joao al Facebook sobre un tema clàssic d’ells dos amb espurnes de free entremig.

Mariano, Joao, Manel i Carlos
Varen començar un primer tema composat al 50% per tots dos anomenat com el grup, Wise connections, amb un tempo ternari, amb melodia inicial compartida de piano, violí i també a vegades el contrabaix. Ben aviat van començar els solos, i no van ser ni piano i violí, sinó el magnífic del Manel al contrabaix, una manera de dir..”vosté primer”...aviat però s’hi va ficar el Joao a fer el seu solo, i mentre el Carlos, tot i portant el ritme també va anar fent alguns motius a mode de solo. El Joao va arribar al clímax en diversos moments de la seva intervenció, si considerem que això passi quan gaudeix en els aguts...Després, calma sonora i Mariano inicià el seu a base de delicades i poques notes. Els dos altres actors, varen compenetrar-se en tot moment mentre ell anava desgranant les seves notes. És curiós que els veus moltes vegades participar en les Jams, i sovint no t’imagines el que són capaços de fer. Sí que veus i dius què bons que són, però això es veu de “veritat” quan els escoltes en un concert com el que estem comentant. Aquests nois, estudiants encara, alguns a l’Esmuc i d’altres al Conservatori del Liceu, són realment uns cracs.
Després del solo del Mariano, tornen al motiu principal del tema i així decideixen acabar-lo.

Joao Silva
Després varen encadenar dos temes del Mariano, el primer va ser el “Piaccere” i el tercer “Aloe Vera”, aproximadament. El primer va ser una delícia melòdica i delicada a tempo de balada, amb una música molt agradable i relaxada. Gran solo del Joao, i mentre el Manel acompanyant-los amb poques notes i el Carlos a base d’escombretes fent el mateix en el solo del Mariano. Tot i el tempo delicat, Mariano es va deixar anar pel teclat amb total suavitat i vertiginosa velocitat a la vegada que les fuses sorgien dels seus dits. Després d’això, la melodia compartida pels dos líders, i la lenta cadència del tema arribava a la seva fi passant per un turn around per així acabar-lo amb una mena de clímax sonor i de violí que va anar rebaixant-se fins l’adequada suavitat.

Mariano  Camarasa
El tercer tema Mariano el va definir com un “tema sanador” Aloe Vera. De fet aquesta planta grassa és realment molt beneficiosa per a la salut i també la coneixem per l’Atzavara Vera. L’inici és força delicat, tema també amb un ritme ternari amb una melodia força enginyosa, que passats uns minuts esdevé amb una mena de follia free aparentment descontrolada...però no. Free, sí, i força ben construït...(algú dirà que si és tot això ja no és free...), un retall de jazz contemporani, sense concessions. Després però hi tornem a reconèixer la melodia inicial, amb un ritme prou ben trobat.
Els temes següents varen ser compostos al 50% pel pianista i violinista, amics i companys d’estudis a l’esmuc. El ritme del quart tema va seguir l’ona de l’anterior amb aires potser més caribenys, i el solo a càrrec del Joao va ser força reeixit. Mariano s’hi embranca aixoplugat pel Carlos i Manel i de manera delicada tornen tots dos a compartir la melodia, amb aires clàssics a vegades i d’altres més modern i així delicadament ven acabant el tema. Si no ho havia dit, us haig de dir que el públic assistent va aplaudir força les intervencions dels quatre grans músics, en els solos i en acabar els temes.
 
Joao Silva
 El següent tema va començar amb un tempo més viu, tot i haver-hi alguns breaks rítmics momentanis...De fet la el motiu principal es podia escoltar per la ma esquerra del Mariano i la dreta del Manel, mentre la melodia corria a càrrec del Joao. Després ell mateix va iniciar el solo i continuava el motiu comentat i el Carlos amb una despesa creativa a base de caixa, plats i demés estris, de gran nivell, acompanyant al Joao en la seva magnífica intervenció. Aquest noi cada dia ens sorprèn, cada dia el veiem més sòlid, més segur en les seves actuacions. Un gran solo força aplaudit per deixar pas a la calma sonora i així escoltar el magnífic i melòdic solo del Manel Fortià. Aquest contrabaixista ens depararà una agradable sorpresa amb motiu del seu projecte fi de carrera...You will see...Després del Manel, Mariano enceta la seva part enriquida per l’aixopluc de contrabaix i bateria....i etc...etc....

I ara veieu un vídeo d'un dels seus temes.....



Val més que escolteu la resta dels temes i vosaltres mateixos els podreu aplaudir i valorar segur que positivament...Varen estar-se una hora i quart amb aquest el seu projecte creixent a mida que passava el temps i amb nosaltres cada vegada més rendits a la evidència de la qualitat mostrada. Per a mi, el resum és que aquests dos joves compositors i instrumentistes, acompanyats de dos grans en els seus instruments, tenen corda per estona i només cal esperar i desitjar que segueixin així, creixent i enriquint-se mútuament i compartint els seus projectes amb els seus amics i amb nosaltres, si pot ser.

Mariano, Aurelio, Manel i Kenza
 La jam session la va iniciar una joveneta cantant anomenada Kenza la qual amb molta simpatia, ganes i maneres ens va captivar força. La nit ens havia de portar sorpreses entre les quals la presència de Paulinho  Lemos, el qual va improvisar una estona acompanyat només pel seu jove compatriota al violí, dos brasilers fent música brasilera, on el Desafinado va sonar entre d'altres melodies. El quartet inicial es va tornar a trobar dalt l'escenari ara amb la reconeguda cantant Paula Grande i interpretant el preciós "Softly as in a morning sunrise". Preciós tema que van interpretar tots a la perfecció acabant-lo amb espurnes de reggae de manera força divertida. Manel Fortià va deixar pas al Bernat Hernández i va pujar un gran acordionista de nom Anatole amb un gran saxo tenor de nom Mattieux. 

Mariano, Paula i  Manel
Varen fer un tema que va proposar l'Anatole i entre tots ens van fer gaudir força. En el següent tema proposat per l'acordionista s'hi va afegir el Nicolàs Delgado a la guitarra. L'Anatole va deixar l'escenari per deixar pas a la resta amb el Mattieux liderant la formació amb el tema que va proposar i que va ser un magnífic i ràpid "Autumn Leeves"..i així es va acabar aquesta primera "secció" a hora puntual, 23h, moment en el qual va iniciar-se la "trully WTF" amb l'Aurelio i alguns dels anteriors músics.


Nicolás, Mattieux, Anatole i Bernat
I sempre recordar-vos que tot això va passar gràcies a l'Aurelio Santos, amb el millor so possible del Leo Bianchi i la simpatia a la barra de l'Òscar i companys.
Miquel Tuset i Mallol

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada