Un dijous de Música, (amb programa de ràdio inclòs) al Conservatori del Liceu

Doncs avui el programa 164 ha estat extraordinari, amb els New Ensemble D.O. The Next Generation liderats pel Victor Correa i després hem escoltat força temes del LP "Solstice" de Ralph Towner, amb el Garbareck, Weber i Christensen....una gran meravella que espero hàgiu gaudit d'allò més....

Carme Canela, Laura Simò i Sergi Vergés  by C. del Liceu
Un programa que he preparat a casa i que ha sortit per antena a l'hora en punt, i així he pogut anar a l'Auditori del Conservatori Liceu a l'estrena del projecte del Sergi Vergés, Carme Canela, Laura Simò, i més de 30 molt bons músics estudiants la majoria, i uns quants ja amb el títol sota el braç. Projecte que ha captivat tothom on les dues cantants m'ha semblat que havien escollit el repertori (potser no tot), i així gaudir amb els temes i ritmes que més els agraden. Tant les músiques com els ritmes han estat variats, més calents els de la Carme i no tant els de la Laura, i per sobre de tot els arranjaments que han fet sonar-ho tot de "collons". 

Tota la Big Big Band dirigida pel Sergi
Uns arranjaments del mateix Sergi, m'ha semblat entendre que també del Joan Monné , i d'altres que ara no recordo. Una secció rítmica de piano, teclat i bateria a més a més d'un bloc de percussionistes molt potent per un cantó, i una magnífica secció de cordes molt delicada, per l'altre. Entremig, una gran Big Band amb força vents, metalls i canyes, i tots dirigits per la mà destra del "worker man" Sergi Vergès. La feinada que s'ha "currat" només ho deu saber ell. Hem escoltat dues veus "curtides" per l'experiència i la vida, treballades, i d'una gran bellesa, cadascuna en el seu estil, però molt maques. 

Carme i Laura
A la Carme sempre li ha agradat ballar i així ens ho ha mostrat. Temes brasilers i una mica de salsa, tot i haver començat les dues amb un tema del Serrat, i d'altres que han fet les dues alhora. La Laura, tot i agradar-li també el ball, s'ha mantingut més controlada, en part pels temes alguns força melòdics, tot i haver-ne algun de força canyero. Un espectacle que potser hauria de veure la llum en un CD/DVD i fer més escenaris tot i la dificultat de la producció. Gràcies Sergi per l'esforç i el teu saber (i per la teva memòria); gràcies Carme i Laura per la vostra entrega, ja que s'ha vist que us ho heu passat molt bé, i a tots els joves músics per la vostra seriosa professionalitat. Finalment agrair al Consevatori haver fet possible aquest muntatge i esperar que se'n facin més com aquest. Voilà....I nosaltres que també ens ho hem passat força bé.
I després, amb la Paola i l'Emili, encara vam tenir temps d'anar al Cafè del Conservatori on hi havia un dels combos tocant estàndards amb el seu profe, el gran guitarrista Dani Pérez al capdavant. Un bona estona gaudint amb una formació reduïda, en un espai més informal però encantador, i gaudint amb el professor i els seus magnífics alumnes

Bona nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada