Cloenda del 23é Festival l'Hora del Jazz, memorial Tete Montoliu amb Marcel·lí Bayer Quartet i Gabriel Amargant Quintet

Marcel·lí Bayer Quartet   by  Antonio Narváez

I avui s'ha acabat el 23é Festival l'Hora del Jazz, tot i explicitat per la Gemma Abrié dalt de tot de l'escenari, amb dues mostres del potencial actual del Jazz de casa nostra. Dos projectes personals (els estàndards han servit per aprendre...) de dos músics i compositors. El primer en sortir a la "palestra" ha estat el Marcel·lí Bayer Quartet, amb ell mateix als saxos i clarinet; Marco Mezquida, piano; Martín Léiton, contrabaix i Ramon Prats, bateria. Tot una colla de temes propis, en un estil delicat i sobri, i molta sensibilitat ens han fet gaudir d'allò més aquesta primera hora. Magnífics solos, i llargs, d'en Marco, on hem pogut esplaiar-nos abastament amb la seva manera de tocar, d'immiscir-ce en el piano. Una imaginació desbordant acompanyada d'una tècnica acollonant. Marcel·lí, ha mostrat tot el seu potencial amb les canyes, i que és molt i molt gran, dominant els saxos alt i soprano i també el clarinet. Te una manera de tocar molt suau i delicada, i es belluga pels camins del jazz de concepció més moderna. Martín, al contrabaix i Ramon a la bateria han fet que la màquina rítmica anés a la perfecció, aconseguint en les seves interpretacions individuals brillar molt i molt. Els títols dels temes d'en Marcel·lí tenen tots relació amb aspectes de la seva vida i experiència, i així, un alumne seu, en Martí, que també hi era amb els seus pares, s'ha vist implicat en un dels temes de nom "Martí pepinillos". Marcel·lí ha dit que feia de teloner del grup del Gabriel Amargant, dient que aquest era un dels seus saxofonistes més admirats...
Jo no crec que en Biel accepti aquest qualificatiu, més aviat ell diria que tant se val un com l'altre...

Gabriel Amargant  by Antonio Narváez

Després de patir estones de sol i ombre, ha intervingut Gabriel Amargant Quintet, amb ell mateix amb saxos i clarinet; Roger Mas, piano; Adrià Plana, guitarra; Miguel Serna, contrabaix i Gonzalo del Val, bateria. Una formació on el Roger feia de substitut del pianista "oficial" que, ves per on, era en Marco Mezquida. Sembla que no convé que un músic repeteixi, per així donar pas a d'altres músics, com és el cas d'avui. Els temes d'en Gabriel han estat força rítmics i potents, ja d'entrada, sense donar cap tipus de concessió. Temes que m'han semblat formar part d'un mateix univers sonor, al menys els tres o quatre primers, mentre que el tema "It happen", (un arrenjament sobre "It could happen to you", però que s'ha convertit en un nou tema), dins de l'univers Bop ha esta acollonant, superant els primers que també han estat força interessants. El darrer, amb clarinet, ha posat el llistó a dalt de tot. Un tema amb clares connotacions aràbigues, allò tipus "Caravan", que ens ha mostrat a un dels millors clarinetistes actuals, amb una llarga "intro" que ens ha deixat clavats a terra. Roger, ha mostrat tota la seva vàlua interpretativa, mostrant la seva capacitat camaleònica d'adaptar-se a totes les mogudes, i fer-ho sempre a un altíssim nivell. Adrià, sempre sorprèn, i més per la seva delicada manera de tocar les sis cordes, sovint amb els dits d'ambdues mans, aconseguint uns sons preciosistes i impactants. Ha marxat corrents, amb avió, cap a Santander....si és que aquests nois no paren....he. Miguel Serna ha mostrat en diversos temes la seva capacitat rítmica i melòdica. 

Alguns aficionats amb la Ruta del Jazz a les mans  by Deme Gómez

En un dels temes inicials, primer o segon, el tempo anava canviant cada X compassos, havent d'entrar primer a temps i després a contratemps....o més o menys; la qual cosa m'ha semblat impressionant. És clar que això ha estat obra i gràcia del compositor Gabriel A.M. I ja per quasi acabar, la manera com en Gonzalo acarona la bateria és realment remarcable. Una suavitat que ha servit per "vestir" el projecte de la millor manera possible. El solo que ha fet, crec que només un, ha estat imaginatiu i gens sorollós, delicat i rítmicament adequat, si se'm permet. Ara sí que acabo... En Gabriel ha tocat els saxos tenor, alt, soprano i clarinet. Aquesta diversitat, així com la d'en Marcel·lí, fa que un projecte tingui molts colors diferents, timbres diversos que enriqueixen i que forcen a l'oient a mantenir l'atenció, tot i descobrint els nous sons. Gabriel ha mostrat de manera fefaent, el seu domini total de les canyes, i ens ha mostrat la seva gran capacitat d'improvisació fent uns solos rapidíssims en tots els instruments, i d'una complexitat enlluernadora. Estem davant d'un dels millors vents actuals, i amb només 20 i tants anys. Fins on arribarà? Ai las, per mi que arribi ell, i tots és clar, a l'infinit.

Antonio Narváez ensenyant els secrets de la fotografia

En definitiva una cloenda magnífica que hem pogut gaudir amb els amics del Club de Jazz Sant Cugat, amb el Carlos Sampietro, el David Carreras, el Ferran, i com no podia ser d'una altra manera, ens hem trobat alguns dels "locus" aficionats que som com el Roberto Domínguez, (fotografiant el Jazz), l'Antonio Narváez, (fotografiant-ho tot), en Deme Gómez fotografiant-ho per plasmar-ho a "La Ruta del Jazz", el Camps De Cotó Andreu Fàbregas Borràs, i a tota la colla de músics que s'hi apunten a totes, també com a públic i que donen suport a l'AMJM Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya, com són en Raynald Colom, en Marc Ayza, Ramon Quadrada, Vic Moliner, Clàudia Bardagí, etc, etc......em deixo alguna cosa?....he. Voilà. Miquel Tuset i Mallol