Petites cròniques de concerts del Festival l'hora del Jazz....ANDREU VILLAR QUARTET i GNAPOS TRIO

Avui hem anat al Festival l'Hora del Jazz, a la plaça de la Vila de Gracia. Hi havia dues propostes, teòricament diferenciades entre elles. Fins aquí tot normal. Tu hi vas pensant això i ai las, et trobes amb una sorpresa majúscula. La veritat és que la majoria dels qui hi érem, no ens esperàvem un canvi tant radical. La primera proposta, un quartet de Jazz amb músics de reconeguda vàlua, liderat per l'Andreu Vilar, vibràfon / Albert Cirera, saxo tenor / Juan Pablo Balcazar, contrabaix i Carlos Falanga, bateria. S'ha de dir que ha estat un concert de Jazz molt ben interpretat i amb la seriositat dels músics que saben que estan fent quelcom d'important, i que ho fan en un indret especial davant d'un molt bon públic, atent i respectuós. El repertori que ens han ofert ha estat variat, amb temes propis (de l'Andreu la majoria i de l'Albert crec que un) i algun estàndard, com el Blues de Charlie Parker anomenat "Barbados". M'ha agradat molt la manera com han tocat i les composicions pròpies i estàndards, i he gaudit escoltant els solos de l'Andreu i de l'Albert, que són els qui n'han fet més, i també les intervencions del Juan Pablo i del Carlos. Un concert amb molt de gust, on la variació rítmica dels temes no ens ha permès dormir-nos, tot i haver-hi la balada de l'Albert Cirera. Tots hem aplaudit abastament, i pel que he vist al nostre voltant, la gent estava satisfeta. 

Enganxats escoltant a l'Andreu Villar Quartet  by Antonio Narváez Dupuy

Després d'un breu descans, el temps que es tarda en canviar els instruments, de prendre una cervesa i saludar algun conegut, la segona proposta s'ha posat en marxa. Han estat els Gnapos Trio, amb el David Muñoz "Gnaposs", guitarra / Pere Foved, bateria i havia de tocar el Jordi Franco el baix però ha estat el Miki Santamaria qui ho ha fet. El canvi ha estat radical, radical. No han fet precisament Jazz, i sí tota una amalgama de variacions musicals que s'han passejat pel Blues, Rock, Funky, i potser alguns estils més. S'ha de dir que, gràcies a les habilitats comunicatives del David, tot ha anat com una seda. Sense oblidar-nos de la part musical, que ha estat excel·lent, tot i el volum lleugerament atronador (per a mi). Tots tres han estat a un altíssim nivell. El Pere Foved ha demostrat estar en plena forma física i tècnica, demostrant el perquè és un dels bateries més sol·licitats en mogudes diverses. Ha format part de diversos treballs del David Pastor, en format duet i també en trio, en el seu Nu-Ruts. El David ens ha fet gaudir d'allò més, tocant tecles, pedals diversos, obtenint sons inversemblants i fent uns solos magnífics, amb les dues guitarres que ha utilitzat. S'ha mostrat molt més que atrevit, apropant-se al llindar de la tarima, on la vestimenta i ulleres ens han mostrat un xicot bastant irreverent, fresc, i alhora educat amb la penya. Tot un personatge, aquest David. La darrera sorpresa ha estat veure el Miki al baix. Ningú se l'esperava i per això ha estat una sorpresa. Sap estar a l'alçada del nivell que se li demana, i considerant que ha fet una substitució (és cert que hauran assajat), doncs no ho ha semblat de cap de les maneres. Ha mantingut un pols constant amb el Pere, rítmic, i amb el David, melòdic, que ens ha fet vibrar. Continuaria, però se m'ha fet tard i vol ploure. Només dir-vos que el final ha estat apoteòsic. Tots dempeus, escoltant una versió fantàstica del "Smoke on the water" de Deep Purple, a un ritme molt més trepidant i farcida de imaginació desbordant, que és la que deu tenir el líder del trio, el David Muñoz, gran guitarrista i també un bon showman. Ens ho hem passat pipa amb les dues propostes. Agrair als amics de l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya la realització del Festival L'Hora del Jazz Memorial Tete Montoliu en la seva 22ena edició i la seva encertada programació. Bona nit. Miquel Tuset.